Recordant MARIA-MERCÈ MARÇAL

El poema no té títol però ha anat prenen forma a mida que anava llegint, i sobre tot quan més ha punyit per sortir és quan llegia Maria-Mercè Marçal.
Una veu,
un silenci,
un adéu,
paraules,
gestos,
sentiments,
una música,
melodia
d'un vell record,
llàgrimes
que mai
sortiran del cor,
com una
pluja menuda,
que et va ofegant
a poc a poc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada