Un poema de Maria-Mercè Marçal em dugué a la glicina. De la mimosa vaig anar a espategar a la glicina:
A mig aire s'atura
l'onada de mimosa
i és com una alegria
que és glacés entre els llavis
al punt mateix de trencar en un somriure.
Maria-Mercè Marçal
GLICINA
Façana atrotinada
pàtina que embolica
aquells retalls de vida
teatrada baixada
teixint el tapís lila
ordit per la glicina.
Imantats per la bellesa
d'un parrac de primavera
l'amistat i l'alegria
embastaven amb mestria
admirant esbatanats
la glicina exuberant.
Per arrodonir l'instant
una mansa mare gata
disfrutava del dia
amb els hostes i el fanal
mentre estarrufada
ens deia mèu-mèu.
Maria Cinta Amenós
A mig aire s'atura
l'onada de mimosa
i és com una alegria
que és glacés entre els llavis
al punt mateix de trencar en un somriure.
Maria-Mercè Marçal
GLICINA
Façana atrotinada
pàtina que embolicaaquells retalls de vida
teatrada baixada
teixint el tapís lila
ordit per la glicina.
Imantats per la bellesa
d'un parrac de primavera
l'amistat i l'alegria
embastaven amb mestria
admirant esbatanats
la glicina exuberant.
Per arrodonir l'instant
una mansa mare gata
disfrutava del dia
amb els hostes i el fanal
mentre estarrufada
ens deia mèu-mèu.
Maria Cinta Amenós
GENEALOGIA DE MARIA-MERCÈ MARÇAL
En endinsar-me en els poemes de MMM i en totes les postes en comú i aclariments respecte la seva obra i intentant saber quina baula ocupo jo en tot aquest treball, m'adjudico la de veïna de comarca i com a això, meravellada i enfeinada amb el diccionari, vaig retrobant i gaudint d'un vocabulari senzill i planer, ric i a la vegada estretament lligat a les feines del camp i les eines emprades. Paral·lel a aquest n'utilitza un altre de molt culte i els trena amb destresa. I la trena, citada per MMM en diversos poemes va fent-se forta i segura.
En el llibre "Sal Oberta" hi ha una dedicatòria a l'Heura molt bonica:
A tu quan encara eres
un dolç paràsit del meu cos;
i el meu cor de tu.
Baula.
M. Cinta Amenós
En endinsar-me en els poemes de MMM i en totes les postes en comú i aclariments respecte la seva obra i intentant saber quina baula ocupo jo en tot aquest treball, m'adjudico la de veïna de comarca i com a això, meravellada i enfeinada amb el diccionari, vaig retrobant i gaudint d'un vocabulari senzill i planer, ric i a la vegada estretament lligat a les feines del camp i les eines emprades. Paral·lel a aquest n'utilitza un altre de molt culte i els trena amb destresa. I la trena, citada per MMM en diversos poemes va fent-se forta i segura.
En el llibre "Sal Oberta" hi ha una dedicatòria a l'Heura molt bonica:
A tu quan encara eres
un dolç paràsit del meu cos;i el meu cor de tu.
Baula.
M. Cinta Amenós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada