Un cant de goig
Em plau tancar les portes del passat.
Tanco els ulls i el cap se m'omple de vermells;
sang presa de geranis,
d'esbatanades roses roges,
de clavells rosats.
Canto pel goig que em fa cantar,
canto perquè no puc servar tanta joia a casa meva.
Tanco els ulls i el cap se m'omple de vermells;
sang presa de geranis,
d'esbatanades roses roges,
de clavells rosats.
Canto pel goig que em fa cantar,
canto perquè no puc servar tanta joia a casa meva.
El Jardí - 2010
Tenyeix de blau el temps.
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Sota una pluja que ja amainava he vist
els testos de fang plantats d'atzavares,
roses, geranis i el gessamí que no s'ha mort.
Feia molts dies que no sortia al jardí a prendre el sol i
a contemplar les meves estimades plantes,
que en arribar la primavera,
totes han esclatat.
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Sota una pluja que ja amainava he vist
els testos de fang plantats d'atzavares,
roses, geranis i el gessamí que no s'ha mort.
Feia molts dies que no sortia al jardí a prendre el sol i
a contemplar les meves estimades plantes,
que en arribar la primavera,
totes han esclatat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada