JOSEFA CONTIJOCH – Una gran “germana” de Maria-Mercè Marçal

JOSEFA CONTIJOCH – Una gran “germana” de Maria-Mercè Marçal

Un bonic dia de primavera de l’any 2007, tot de companyes dels tallers de literatura vam anar fins a Vil·la Joana, per submergir-nos en l’atmosfera poètica de Verdaguer. Ens vam asseure sota l’Alzina i vam anar construint un petit cercle de poesia, de sentiment i d’amistat.

Una de les companyes va llegir un poema d’una poeta que no coneixia. Renoi, com em van agradar aquells versos! Poc després va resultar que ella, la poeta, era entre nosaltres, com una alumna més, com una companya més. Va llegir un parell de poemes, vam poder xerrar una mica i em vaig prometre que a l’endemà aniria a comprar aquell llibre. Evidentment estic parlant de la Josefa Contijoch.

El dia 14 de juliol d’aquest any vaig anar a comprar “Congesta” de la Josefa Contijoch. A la parada del bus, em vaig asseure tot mirant el llibre que tant m’havia costat de trobar i mai no diríeu qui va arribar a la parada esperant el mateix bus que jo. No cal que us ho digui, oi? És fàcil, ben segur que tothom ho ha endevinat. Ella era allà. Li ho vaig explicar, vam riure una estona i finalment em va dedicar el llibre.

“Per la Jossie en una trobada plena de casualitat! Una abraçada (des del bus...)”.

Ens hem anat trobant diverses vegades a l’Escola, sempre participant en tot com una més. Ens ha ofert xerrades molt interessants sobre dones poetes, la manera d’escriure poesia i moltes altres. La darrera sobre Maria-Mercè Marçal, em va interessar moltíssim, tant pel contingut com per l’exposició de petits detalls que desconeixia, però el que em va impactar i molt, van ser dos poemes, un d’ella i un de la Maria-Mercè Marçal.

D’aqui uns segons em posaré seriosa i els escriuré, però abans deixeu-me que us expliqui una nova “casualitat”. Jo era al bus, venia cansada i pensant que volia fer un treball i que necessitava un d’aquests poemes, concretament el de la Josefa. Capficada amb els meus pensaments, a l’hora de baixar del bus em vaig adonar que al meus costat hi era ella. A corre cuita, li vaig escriure el meu e-mail i al cap d’una estoneta ja el tenia l'ordinador, amb una noteta que deia: “t'adjunto el meu poema, tal com hem quedat a la nostra oficina del bus”.

I ara sí, ara ens poserem seriosos i anem a veure aquests poemes.

Josefa Contijoch (Les lentes il·lusions)

Perquè teu és el regne i el poder

eximeix-me d'haver de decidir

allibera'm de dir o de no dir

i que caiguin els fets com la destral

i dallin caps i dallin voluntats

i les coses es facin com tu vols.

Aparta de mi el calze del malson

allunya'm l'orfenesa de la sang

ajuda'm a evitar el saqueig del temps

i porta'm a l'oblit de tot el mal

al meu exili en tu i en el teu bé

i a la blanca espiral del buit replè.

Renta allò brut i rega el que és eixut

d'aquesta carn que és dèbil i pateix

perquè teu és el regne de la llum

i meu és el naufragi en negra nit

teu el poder la glòria i l'esplendor

i meva l'aigua fosca de l'oblit.

Jossie Casanovas