dilluns, 12 d’abril del 2010

CLEMENTINA ARDERIU


GRACIES A UN ÀNGEL

Un dia, un àngel m'envià aquest poema de Clementina Arderiu: és per tu , em digué.
Mentre l'anava llegint sentia com se m'anava ficant, més i més endins, sobretot els darrers versos.





INVOCACIÓ ALS POETES

Josep Carner, Blai, Rosselló
Salvador espriu per valedor,
potser algun altre...
doneu-me un toc en el meu vers,
poseu-hi foc i un dring divers
de com solia.

Darrerament quan he cantat,
un vent molt àcid m'ha rondat
ben a la vora
i m'ha dreçat tot el cabell
mentre els meus ulls veien vermell:
la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir
que ja presento aquell coixí
on he d'asseure'm!
Vull caminar, vull admirar,
que el món és ple i un Déu hi ha.
Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:
vull la vellor passar per alt.
Tot el què em resta
ho posaré dins un farcell
petit; només el record d'ell
al bastó posi.

És folla, riu, dirà la gent,
i tu estaràs Toni content,
que així em volies.
Demano un toc, demano un dring,
només pensant en tu ja els tinc:
ja sóc una altra.

Taral·lejant i follejant
d0naré encara mes d'un cant
al sol i a l'alba.
El meu Toni m'ha valgut,
que per sempre l'he perdut,
que el tinc a l'ànima

1962

La Clementina va estimar la familia fins el límit i a més va ser lliure i sincera. Aquest poema m'ha fet sentir quelcom dins meu molt important que jo ja sabia, però us asseguro que no és el mateix saber que sentir: La vida segueix i val la pena viure-la plenament.
M'ha donat un toc, m'ha donat un dring....


Carme Codorniu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada