LES MARES LITERÀRIES DE MARIA MERCÈ MARÇAL

En els primers passos, la poesia de Maria Mercè Marçal va seguir les petjades de “pares literaris”: Ausiàs March, Lorca, Budelaire, Brossa, Salvat Papasseit, Màrius Torres i Espriu, entre altres…

Però ella i més dones escriptores, van sentir l’orfenesa de les “mares literàries” i les buscà i ens en deixà una llarga llista, a les quals, treballant el llibre “Sota el signe del drac” descobrim, coneixem i gaudim. Anna Akhmàtova, Maria Tsvetàieva, Safo, Mercè Rodoreda, Clamentina Arderiu, Caterina Albert, Sylvia Plath Djuna Barnes, Renée Vivien, Anna Dodas, Rosa Leveroni, Maria Antonia Salvà.
En la conferència sobre Maria Mercè Marçal, Josefa Contijoch ens explicà aspectes de la vida de MMM. Un de molt important és el treball intens que va dur a terme en la recerca de la genealogia femenina. Des de l’època medieval hi ha hagut dones literàries, però la història que ens ha estat transmesa va coixa, per inexacta i per oblits injustos. Podem dir que MMM, ha estat un puntal molt ferm en aquesta tasca de redreçar la història i resituar en el seu lloc a les escriptores en la literatura. No ha estat l’única junt a ella i ha hagut altres dones però l’empenta i dedicació d’ella ha estat important.
Les assistents volíem saber com era MMM i la ponent ens explicà que tenia una capacitat de treball i concentració molt gran, excepcional i una valentia i tossuderia creadora remarcable.
Va viure i assumir la maternitat en solitari i no era pas fàcil quan ella s’ho va plantejar i viure…
Si no s'hagués mort tan jove fins on hauria arribat l’empenta creadora de MMM en la búsqueda i recerca de les nostres mares literàries? Quants aspectes més d’altres camps van quedar-li per petjar?
De moment tenim un camí iniciat i feina a fer per a conèixer i gaudir…

M. Cinta Amenós

Escola de la Dona, 17 de març de 2010

FORAVILERS

Maria-Mercè Marçal

Veu: Lídia Pujol
Piano: Dani Espasa.
Contrabaix: Miquel Angel Cordero.
Música: Ramon Muntaner.
Arranjament: Lídia Pujol i Dani Espasa.

Realització M. Carme Juan

Foravilers

Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,
amic, encara!

CORRANDES DE LLUNA

Maria-Mercè Marçal

Realització Magda Simon

"Corrandes de lluna" de Maria-Mercè Marçal

Veu: Txiki Berraondo i Anna Subirana.
Shaker: Anna Subirana

Corrandes de lluna
Ai,quina ufana de lluna
Amic sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l'aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una!
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja
l'amor cantaria
l'amor boja.
Més ai, si ve blanca,
rodona i blanca
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Set llunes ulleroses
i una set agra
sota les set taronges
de l'amor clara;
de l'amor clara, sí,
de l'amor clara,
set llunes ulleroses
i una set agra.

"Cançó de la bruixa cremada" Tres vídeos

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

Maria-Mercè Marçal Maria del Mar Bonet

Realitzat per Roser Baratta i Enric Viñas

Realitzat per Francina Gili

Realitzat per M. Dolors Cerdanya

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.

El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa a trenc de dia
com una ombra al camí ral.

Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.

De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquests de la vila
que la son els has robat.

Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem el foc.
Cap fadrí darrera cendra
perdrà els passos ni la sort.

Bruixa, plou sobre la vila,
ja sols resta el teu vestit,
a pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.

Sóc culpable

Maria-Mercè Marçal

Realitzat per la Jossie Casanovas

Veu: Guillermina Motta.
Piano: Enric Colomer.
Música: Enric Colomer i Guillermina Motta.

Sóc culpable

M’ets present com un déu, com un diable.
Avui t’he vist de cap a peus vermell.
He assassinat l’aranya del castell
i a les mans duc la copa: sóc culpable.

Culpable a mitjanit i al tomb del dia
quan l’herba lliga amb foc, per al festí,
el llac i el cel on l’astre fa camí.
L’aigua m’acull amb braços de follia.

S’obren de cop portes i finestral.
Avui l’amor té gust de ventolera
i em fa plaer l’estella i la destral.

Veig papallones i les deixo enrera.
Ullpresa vinc a tu per l’espiral
del fum, amb vol de bruixa i amb granera.

Cançó del bes sense port

Realització: Francina Gili

Cançó del bes sense port
(Maria-Mercè Marçal, Maria Cinta)

Veu: Maria Cinta
Piano i programació: Josep Mas ”Kitflus”
Música: Maria Cinta

Cançó del bes sense port

L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

CANÇÓ DE PLUJA Maria-Mercè Marçal

Realitzat per la Magda Simon

Cançó de la pluja

Veu: Túrnez.
Guitarra acústica: Sesé.
Violí, veus: Laia Rius.
Arpa: Josep Maria Ribelles.
Violoncel: Jordi Ruiz.

Túrnez i Sesé per cortesia de Picap.

Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes
ens mullarem demà.
Tot just la pluja alerti
el gall del campanar
pel clar de les gateres
s’esquitllaran els gats
i sortirem nosaltres
per la porta més gran.
Gallarets de bugada
fugiran dels terrats.
Cargols i cargolines
ens acompanyaran.
Traurem les katiusques
i un paraigua espatllat
i capa amb caperutxa
malgirbada amb un sac
i les ganes de córrer
i un delit prou estrany.
A cada toll que hi hagi
espernegarem tant
que escatxigarem tots els
mussols del veïnat.
Espolsarem les plantes
dels horts i dels ravals
i els arbres de la plaça
i les flors del solà,
i pararem la galta
per rebre-hi el ruixat.
Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Si estevenet venia
amb l’agulló torçat
sabrem un sortilegi
que ens el farà ballar.
Balla que ballaria
avui i l’endemà,
fins que amb barret d’arestes
el sol haurà tornat
i haurà desat la pluja
al prestatge de dalt.

Josefa Contijoch parla de Maria-Mercè Marçal i de les seves mares literàries

“Les mares literàries de Maria-Mercè Marçal”

A càrrec de Josefa Contijoch.

http://www.escriptors.cat/autors/contijochj/

Poeta, escriptora i estudiosa de Maria-Mercè Marçal.

Organitza: Escola de la Dona.
Lloc: "Sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison"

Data: Dimecres 17 de març, a les 11h
Entrada lliure

Maria-Mercè Marçal justifica en la seva obra que és filla sense mare en el terreny cultural i de pensament. Tot i així, sempre hi ha hagut qui ha escrit per damunt de tot i de tothom. També hi ha qui ha mort sense poder parlar, invisibles a la societat del seu temps. Totes plegades sense mares amb qui emmirallar-se, perquè com afirmava Marçal: “no hi ha genealogia femenina de la cultura”.

Un dels temes essencials dels textos que estem llegint durant aquest curs és la reivindicació de la necessitat de construir una genealogia pròpiament femenina, ja que la cultura universal és gairebé masculina i només hi consten alguns noms de dones i sempre d’una en una, sense aparent relació entre unes i altres.

Maria-Mercè Marçal no es va cansar de buscar mares i germanes simbòliques al llarg de la seva carrera literària: Clementina Arderiu, Maria Aurèlia Capmany, Anna Dodas, Rosa Leveroni, Montserrat Roig, Maria Antònia salvà, Helena Valentí, Isabel de Villena, Anna Akhmàtova, Ingeborg Bachmann, Djuna Barnes, Simone de Beauvoir, Colette, Leonor Fini, Luce Irigaray, Luisa Muraro, Adrienne Rich, Marina Tsvetàieva, Renée Vivien, Virginia Woolf i Marguerite Yourcenar. I és que Marçal reconexia que era feta de molts textos, moltes obres i moltes mares, amb les quals va dialogar i va aprendre, a fi de trobar el llinatge femení.

A les classes anem treballant aquestes autores, d’una en una, com deia Marçal. Intentem establir-hi vincles, tant entre elles com amb la poeta d’Ivars d’Urgell. Però ens serà d’un gran ajut que una estudiosa de la genealogia femenina de la cultura ens ofereixi una visió global i estructurada d’aquest devessall de poetes, escriptores i pensadores.


Josefa Contijoch en la trobada anual "Esmorzar poètic a Vil·la Joana" que organitza l'Escola de la Dona. Juny de 2009

Josefa Contijoch al Teatre de la Cuina. Homenatge que va rebre en el recital de Marina Rossell que l'Escola va organitzar el desembre de 2009.

Vuit de març
Maria-Mercè Marçal

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Mares literàries i personatges que ens descobreix Maria-Mercè Marçal

A mesura que m'acosto als escrits de Maria-Mercè Marçal: a la poesia, a les cançons que l'han embellit encara més, als seus textos plens de saviesa, i tinc present les converses que hem compartit a la classe i el escrits de les companyes..., cada vegada m'hi acosto amb més de respecte i em sembla banal tot el que jo pugui opinar, afegir o comparar.
Crec que l'entenc, més ben dit, la sento. La comprenc i em sento compresa per ella, en els seus escrits, en els seus cops de rebel·lia, i admiro la suavitat culta amb què escriu les frases més dures.
En el seu escrit sobre les fúries, tota una lliçó de mitologia, MMM treu a la llum moltes poetes i escriptores que ja les havien interpretat anteriorment, reconeixent-les i anomenant-les pel seu nom. N'he arribat a comptar fins a 15, en llengua catalana, i 13, d'altres llengües i països que també formen part de la nostra cultura occidental, que encara que no totes són mediterrànies, sí que han begut de les mateixes fonts que les nostres poetes.
En aquest anar i venir de MMM en el text que comento, movent-se amb tanta facilitat pels segles i pels territoris, reconec l'anar i venir de tantes dones, en la feina quotidiana, per fer possible la vida, el benestar i la bellesa. Aquesta feina ens agermana.

Ernestina Ródenas

M. Mercè Marçal afirmava que no hi havia genealogia femenina de la cultura i que era necessari construir-la i recuperar el temps perdut revisitant els textos de les escriptores que ens han precedit: “Fer les preguntes adients al passat ens ha de permetre dotar-nos de mares simbòliques”. Estudiosa de la literatura femenina catalana es preocupà en divulgar-la a fi de que fos valorada. Així mateix altres escriptores d’arreu foren àmpliament revisades per tal de trobar el tan cercat llinatge femení, l’eix vertebrador que donés sentit a la ira continguda pels anys de silenci.

Francina Gili

Mares i pares de Maria-Mercè Marçal als blocs de l'assignatura

Als diversos blocs de l'assignatura podreu trobar informació sobre mares i pares de la literatura de Maria-Mercè Marçal: Maria Aguadé, Papasseit i Jacques Derrida; M. Teresa Alonso, Rosa Leveroni i les mitològiques Fúries; M. Cinta Amenós, Anna Dodas; Roser Baratta, la mítica Medusa; Montse Capellas, Anna Akmàtova; Jossie casanovas, Luisa Muraro; M. Dolors Cerdanya, Adrienne Rich; M. Carme Codorniu, M. Antònia Salvà; M. Dolors Figueres, Isabel de Villena i les mítiques fades i bruixes; Francina Gili i Carme Lacasa, Simone de Beauvoir; Francina Gili i Laura Trovò, Clementina Arderiu; M. Carme Juan, Anna Akmàtova, Blake i Colette; Corry Kaslander, la Magdalena llegint un llibre; Rafaela Pujol, Blake, Montserrat Roig; Raimunda Pàmpols, M. Antònia Salvà, la dona de Lot, Wislawa Szymborska i Anna Akmàtova; Magda Simon, Wislawa Szymborska i Isabel de Villena; Laura Trovò, Verònica Franco; Alba Vilamala, Montserrat Roig; Enric Viñas, Ausiàs March i Wislawa Szymborska.

La lluna de porcellana

Maria-Mercè Marçal. Música i interpretació: Toti Soler

La lluna de porcellana
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se’ns posa a taula.
Quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!
En acabat de sopar
l’amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sort
la color se’ns trasmudava.
Al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
Al tercer se’ns va trencar

la lluna de porcellana

Maria-Mercè Marçal - Frida Kalho

Maria-Mercè Marçal va escriure un poema basat en una de les pintures de Frida Kalho. Arran de conèixer la capbussada que fem en el món literari de la Maria-Mercè Marçal, des de l'assignatura "Pàgines web amb Dreamweare" s'han posat en contacte amb nosaltres per a compartir una pàgina web que van fer sobre Frida Kalho, en què es mostra la pintura a què al·ludeix la poeta d'Ivars. A continuació podreu veure la pintura en què es basa el poema i sentir-lo cantat per la Mercè Serramalera. Podeu consultar aquesta pàgina web de l'Escola de la Dona per conèixer l'obra i la vida de frida Kalho:

http://www.e-dona.cat/frida/index.html

Frida Maria-Mercè Marçal. Cantada per Mercè Serramalera

Frida

Sobre una pintura de Frida Kahlo

Tinc dins del cap un cap d’home,

―matriu sense camí!

Donar-lo a llum em mata,

servar-lo em fa morir.

No és cap home, és un nen,

clavat com una dent.

Si no neix em devora per dins,

si neix m’esbotza el crani i el cervell.

Enmig del seu front un ull

em vigila glaçat

perquè cap culpa no m’exiliï

d’aquest vell paradís.

Maria-Mercè Marçal

M. MERCÈ MARÇAL I LA MITOLOGIA

M. MERCÈ MARÇAL I LA MITOLOGIA

Els mites representen un intent per fer comprensible l’univers en termes humans i explicar l’origen del món. Impregnaven la vida quotidiana de l’antiga Grècia que usava la mitologia per explicar fenòmens naturals i diferències culturals. Aquests fets introduïen històries fantàstiques protagonitzades per déus i herois. Dels antics mites n’han quedat personatges arquetípics, i els temes clàssics han inspirat abundant material en la poesia, en les arts plàstiques, i en la música.
No és estrany que M. Mercè Marçal se sentís atreta pel tema mitològic, considerant la rica fantasia que desprèn la seva obra. El coneixement que tenia dels poetes clàssics li va permetre abordar en la seva lírica aquests assumptes, portant-los al seu terreny. I també en aquest sentit, quan analitza l’obra literària d’altres dones en el seu llibre de proses SOTA EL SIGNE DEL DRAC, invoca la paraula fúria, fent esment a les terrorífiques Fúries de la mitologia. Moltes d'aquestes escriptores, com Mercé Rodoreda, Caterina Albert, Anna Dodas,o Emily Dickinson, bolquen en els seus treballs una duresa i una violència deliberada, com a venjança per l'esforç que els ha suposat dedicar-se a la feina d'escriure per la seva condició de dones.

----

Diu Anna Dodas en el seu llibre pòstum, El volcà:

----

Saps què s'amaga

sota el pacífic verd

vellutat d'arbres?

el roig

què xucla la blanca

flor, per crèixer tan fràgil

si no és el foc?

i la muntanya esvelta

tota sola i segura

té a la panxa el tro.

----
LES FÚRIES
----

Els romans les anomenaven les Fúries i els grecs les Erínies per adular-les. Són les personificacions femenines de la justícia i de la venjança. Se les considera filles de la Nit. De número indeterminat, Virgili en va fixar tres: Alecto (incesant), Megera (despit), i Tisífone (assassinat venjatiu). Alades i amb ulls flamejants, amb llargs cabells barrejats amb serps, perseguien a qui tenia massa poder, castigaven cegament a qui transgredia el que estava establert cometent crims contra les lleis naturals. Un exemple d'aquesta venjança fou el càstig que caigué sobre Orestes com a assassí de la seva pròpia mare.

Francina Gili

El bloc de la Raimunda Pàmpols relaciona "La dona de Lot" amb Maria-Mercè Marçal

La dona de Lot

El bloc de la M. Carme Juan ens acosta a Anna Akhmàtova i a William Blake

Poemes d'Anna Akhmàtova (1889-1966)

Qualsevol ho entendria

Qualsevol ho entendria,
és ben senzill i clar:
que no m'estimes gens
i que mai no ho faràs.
Per què així m'arrossego
cap a qui m'és estrany
i per què cada vespre
per tu he de resar?
Per què el company deixava
i el meu nen rinxolat,
la vida qu m'estimo
i el meu país natal,
i, en ciutat estrangera,
vaig com captaire errant?
Oh quina joia sento
perquè et veuré aviat!


Traducció: Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova

William Blake (1757-1827)

...
Com a poeta, contraposa innocència i experiència, estats oposats de l'ànima humana, fins que arriba a la conclusió que la verdadera innocència resulta impossible sense l'experiència, transformada per la força creativa.

M. Carme Juan

"Algun dia, sense presses, tornaré a la cita amb els dos-cents-cinquanta-cinc poemes de la Maria-Mercè Marçal: algun dia, quan no em facin l'encàrrec d'un article just abans d'anar-me'n a Creta, i en començar l'atrafegat mes d'abril, el temps de la collita, per als escriptors"

M. Àngels Anglada

ALGUN DIA

ALGUN DIA. Què farem algun dia? Potser allò que tenim tantes ganes de fer i que el temps o qualsevol altra causa ens ho impedeix? Us proposem de fer una ullada als blocs de la classe, hi descobrireu un reguitzell de propostes sobre què podríeu fer algun dia.

Fregall d'espart.

Fregall d'espart.

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

Plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,

Sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

I sabó de pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell i picamatalassos,

Esponja, pala de plegar escombraries,

Gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria - Mercè Marçal. "Cau de llunes."

Enviat per Gina Porta

HOMENATGE A LA NOVA CANÇÓ

Guió: Jordi Giró Realització: Magda Simon i M. Carme Juan

Conferència de Jordi Giró

L’alumnat que gaudim del privilegi d’assistir als cursos de Català.blogs rebem, a més a més, regals extraordinaris: després de l’exclusiu recital nadalenc de la Marina Rossell, el dimecres 13 de gener vam tenir la sort d’assistir a la xerrada d’en Jordi Giró sobre la Nova Cançó. Durant dues hores vam pujar un altre cop a la muntanya russa de les emocions. El Jordi ens va explicar tan bé un fenomen cultural tan ric i tan complex que intentaré fer-ne un resum per fixar les dades a la memòria.

1959-62. Orígens
A petició de les cases discogràfiques, alguns cantants com Josep Guardiola o les Hermanas Serrano van enregistrar èxits internacionals en català.
Lluís Serrahima, a suggeriment de Josep Benet, el gener de 1959 va escriure un article a la revista Germinabit que va titular “Ens calen cançons d’ara” (el podem trobar al blog de la Laura Trovò) que va tenir un gran ressò. Miquel Porté i Remei Margarit van començar a fer petits concerts a cases particulars o locals petits. Les seves cançons eren senzilles i iròniques sense gaires pretensions estilístiques. S’hi va afegir Josep M. Espinàs que ja havia traduït Georges Brassens al català. Neixen així El Setze Jutges als quals s’afegeixen Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra el 1962. La majoria de Jutges procedien de la intel·lectualitat catalana i tenien altres projectes professionals però en aquell moment lluitaven per normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la música. El mateix any Josep Espar Ticó funda el segell discogràfic Edigsa.
Raimon comença a cantar al País Valencià.

1963-67. Consolidació dels 16 Jutges i Raimon
Per mediació d’Eliseu Climent i Joan Fuster els Jutges van a València per conèixer el Raimon. Queden admirats de la seva força i personalitat i de la profunditat de les seves cançons però són conscients que no el poden incloure en el seu grup. S’hi incorporen Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Marti Llauradó i M. Amèlia Pedrerol.
Edigsa projecta presentar-se al “Festival de la Canción Mediterránea" amb Salomé i Raimon que n'era reticent però accepta quan li ho plantegen com un servei a la llengua. El Règim comença a fixar-se en les lletres de les cançons.

El 1964 el programa de Salvador Escamilla “Radio Scop” serveix de plataforma als cantants del moment. M. Carme Girau i Joan Ramon Bonet s’incorporen als 16 Jutges i al 1965 hi entra Serrat que captiva a tothom. Armengol Passola es separa d’Edigsa i crea el segell discogràfic Concèntric. El 1966 entra als Setze Jutges Maria del Mar Bonet.
Núria Feliu debuta a Nova York amb Teté Montoliu i Raimon triomfa a l’Olympia de Paris. La censura s’adona que ha d’anar amb compte perquè a l’estranger s’assabentaran de les seves prohibicions.
El 1967 entra al Setze Jutges Rafel Subirachs i Lluís Llach en fa el número 16.
Armengol Passola obra la Cova del Drac.
Ovidi Montllor arriba d’Alcoi amb cançons de tema social i Guillem d'Efak canta en malloquí.

1968-1969. Serrat canta en castellà i el Grup de Folk
El 1968 el Règim proposa a Serrat -la seva Cançó de Matinada havia estat nº 1 en vendes a tot Espanya- que canti a Eurovisió i ell accepta perquè ho considera una bona promoció internacional. Els nacionalistes pensen que s’ha passat a l’altra banda. Rep pressions fortíssimes pels dos cantons, com a sortida proposa, sense èxit, cantar el “La, la, la” en català i finalment, veient la manipulació franquista, es nega a actuar. De l’afer, Serrat en surt malparat i finalment se’n va a Llatinoamèrica. Amb Serrat fora del Setze Jutges, es promociona la Novíssima Cançó amb Maria del Mar Bonet, Rafel Subirachs i Lluís Llach que canten sobre alguns fets molt concrets del moment.
Esclata el Maig del 68 i el moviment Hippy.
Neix el Grup de Folk amb Sisa, Joan i Xesco Boix, Eduard Estivill i Pau Riba. Va arribar a tenir 26 membres que volien donar a conèixer el folklore universal. Els referents ja no són els chansonniers francesos sinó la música nordamericana.
El 1969 comença a actuar La Trinca.
1970-75. Les sis hores de Canet i concerts multitudinaris
El grup dels Setze Jutges es dissol. Comencen els concerts multitudinaris que són verdaders mítings.
El grup d’escoltes de Canet amb La Trinca i Joan Ramon Mainat organitzen Les sis hores de Canet que el 1976, en la sisena edició, aplega 60.000 persones. Rafel Subirachs burla la censura i canta la seva versió dels Segadors.
Oriol Regas inaugura Bocaccio i Víctor Jou inaugura Zeleste.
El 1974 esclata la Revolució dels Clavells i molts cantants catalans van a Portugal per recolzar-la.
Raimon actua al Palau dels Esports 20 dies i escaig abans de la mort de Franco, el promotor és Oriol Regàs. El febrer de 1976 va a Madrid per a tres concerts i només li deixen fer el primer.
El 1975 s’organitza el primer Canet Rock amb els mateixos promotors i Zeleste.

1976-80. Música laietana i el desencís dels cantautors
La música laietana és una música de fusió, electrificada, que s’identifica amb Zeleste: l’Orquestra Plateria, el Gato Pérez, Oriol Tramvia, Toti Solé, la Companyia Elèctrica Dharma, l’orquestra Mirasol, Jordi Sabatés.
Amb l’arribada de Tarradellas i Jordi Pujol i la creació de la Conselleria de Cultura, el capital privat va pensar que ja havia fet la seva feina i va deixar d’invertir en cantants. Els polítics els consideraven incòmodes i fins i tot perillosos perquè tenien por del seu esperit crític. El missatge dels polítics era que com ja s’havia aconseguit un Govern català, els cantautors ja no feien falta. Els mitjans de comunicació no en parlaven. El resultat va ser que només van continuar en el món de la cançó els que tenien carisma i un públic nombrós mentre d’altres que s’havien arriscat molt durant la dictadura van quedar arraconats sense aconseguir contractes.
La conferència es tanca amb un vídeo de l’homenatge que els companys de professió van organitzar per a l’Ovidi Montllor i les seves paraules “jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso”.

M. Carme Juan

Qualsevol nit pot sortir el sol

La capbussada en la Nova Cançó ha anat fent surar un munt de records de joventut que n'han arrossegat d'altres d'adolescència i d'infantesa. De cop m'he vist escoltant el programa de ràdio "Discos solicitados" que s'emetia els matins de diumenge. Sempre em preocupava una mica que les persones a qui es dedicaven les cançons no estiguessin atentes al programa en aquell moment i s'ho perdessin. Dedico amb tot afecte Qualsevol nit pot sortir el sol a professors i alumnes de les classes de Català.blogs de l'Escola de la Dona.

M. Carme Juan

Una mirada amorosa i meravellada damunt de totes les coses

Maria-Mercè Marçal i Joan Salvat-Papasseit

Arran de la mirada de la Maria-Mercè Marçal sobre Papasseit, ens hem endinsat en diversos poemes i escrits del poeta que ens mostren la mirada amorosa que projectava damunt de la vida quotidiana. Hem fet una colla de textos en què ens hem meravellat d'un munt d'objectes i situacions de cada dia: la Magda Simó, de la Mery; la Maria Aguadé, d'un farcell d'il·lusions; la Montse Capellas dels adorns de casa; la Marina, de l'aigua; la M. Dolors Cerdanya, de les llavors; la Rafaela, d'uns records del pare; la M. Cinta Amenós, d'un mas, dels terrats i la roba estesa; la Jossie Casanovas, d'una taula; la Carme Codorniu, dels tovallons de roba; la M. Dolors Figueres, del menjador; la Francina Gili, dels llapis de colors; la M. Carme Juan, de la torradora, dels boixacs i d'un migdia d'estiu; la Gina Porta, d'un palanganer i de mil coses més; la Raimunda Pàmpols, d'una cuca de llum i del pati de casa seva; la Laura Trovò, del pastís que feia la seva mare, la Maria Castro, de diversos oficis i la M. Carme Lacasa, de l'ofici de modista.

Maria-Mercè Marçal recorda Salvat-Papasseit

SALVAT-PAPASSEIT

Del gran poeta Salvat-Papasseit, l''altra gran poeta - Maria Mercè Marçal- ressalta res facetes importants: La vital, la nacionalista i l'amorosa.
Destaca la vital pel seu entusiasme per tot el que l'envoltava malgrat la malaltia que el va dur a la mort als trenta anys, i haver patit altres adversitats. Quan escriu al seu amic J. M. López Picó, agraeix el do de poder obrir la finestra i veure el sol un altre dia: "Jo sento l'endemà com un meravella, promesa que m'han fet i que no em neguen mai".

A "Res no és mesquí" diu:

"... ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit".

I també:
"...Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament".
En la faceta amorosa diu en unes estrofes del poema "Dóna'm la mà":
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguint amant.
"Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret."

LA CASA QUE VULL


En Lluís Llach va musicar aquests versos de Salvat-Papasseit en una època en què se sentia especialment atret per textos dels nostres poetes. En el mateix àlbum "I si canto trist..." editat als anys setanta, inclou un poema de Màrius Torres, un altre autor mort també en plena joventut. Confessa en Llach que, quan s'estava fent una casa a l'Empordà que li permetia gaudir d'una vista de la plana, va llegir els versos i s'hi va sentir identificat. El ritme i l'originalitat instrumental transmeten una alegria i una vitalitat molt adients a l'esperit del poeta.

Francina Gili: Text i vídeo

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona 16 de maig de 1894 - Barcelona 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní humil, d'esperit rebel i autodidacta. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i en castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als seus problemes de salut. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó - Núria Espert, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres- que van posar música i recitar alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de “la rosa als llavis” és de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.
La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per acordió", que fa referència a l'època en que l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.

Roser Baratta

Maria-Mercè Marçal recorda Salvador Espriu

Poema de Salvador Espriu - Producció de Francina Gili

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’ abril? Plovia
a poc a poc, Nosaltres
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms i somreia.

Salvador Espriu

Trets de Joan Salvat-Papasseit segons Maria - Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal destaca tres aspectes que comparteix amb l'obra i la vida de Joan Salvat-Papasseit : la vitalitat i l'entusiasme, l'amor i l'erotisme i el nacionalisme.

"Visca l'amor" Joan Salvat - Papasseit. Teresa Rebull

"Cançó de l'amor efímer" Joan Salvat - Papasseit. Joan Manuel Serrat

"L'ofici que més m'agrada" Joan Salvat - Papasseit. Ovidi Montllor

"Dóna'm la mà" Joan Salvat - Papasseit. Ovidi Montllor

"Res no és mesquí" Joan Salvat Papasseit. Joan Manuel Serrat

"Elogi del drac" Maria-Mercè Marçal

En aquest text, Maria-Mercè Marçal parla d'Atenea, la deessa de la raó, de la filosofia i de les arts. "La deessa d'ulls brillants" va introduir l’olivera a Grècia i va inventar l’oli d’oliva. L'autora reflexiona sobre la diada de Sant Jordi, sobre els llibres i les roses i fa un elogi del drac. De la sang del qual sorgeixen les roses, i és que damunt d'allò més trist i amarg pot florir la bellesa literària.

La cançó "Els vells amants" de Joan Manuel Serrat ens acostarà al símbol de la rosa i el llibre.

Conferència del professor de música, Jordi Giró. Dimecres 13 de gener.

El professor de música de l'Escola de la Dona, Jordi Giró, farà una xerrada sobre la història de la Cançó. Serà dimecres 13 de gener a l'aula 302, de les 9 a les 11h del matí.

Per començar-nos a ambientar, visionarem el vídeo que han realitzat la M. Carme Juan i la Magda Simó sobre la cançó "La gallineta" de Lluís Llach.

TROBADA MEMORABLE

TROBADA MEMORABLE

Un teatre petit, íntim com fet a mida per l’esdeveniment: una munió de dones (algun home) àvides de fer un parèntesi en les seves vides per gaudir de poesia, de tendresa i de sentiment. I per damunt de tot una veu abassegadora: la veu de la Marina Rossell omplint l’ambient d’emocions.
Emoció quan vàrem veure els nostres treballs reflectits en la gran pantalla de la sala; emoció compartint amb la Marina moments poètics; emoció rememorant la lluita de tantes dones que han treballat enmig del silenci i la incomprensió; emoció escoltant el seu cant, fet equilibri entre la mesurada tendresa i l’exaltació, brollant com una font capaç de sadollar de bellesa el nostre ànim inquiet.
Gràcies Marina per aquesta tarda, per la teva senzillesa i pel miracle de la teva veu, i moltes gràcies Escola de la Dona per fer possible aquest meravellós regal de Nadal.

Francina Gili

Huipil

Del recital de la Marina rossell m'han quedat gravades un cúmul d'emocions, compartides amb la resta d'assistents, i una paraula nova "huipil", obra i símbol de les "tejedoras de vida" de l'Amèrica Llatina.

M. Carme Juan

La Marina Rossell i les puntaires de l'Escola de la Dona a TV3

Les tres puntaires de l'Escola de la Dona van acompanyar la Marina Rossell el dia 23 de desembre a TV3 al programa d'en Cuní. Podreu veure amb quina traça belluguen els boixets i com deixen ben clar que vénen de l'Escola de la Dona. La Marina Rossell les va conèixer al recital que es va organitzar des d'aquesta assignatura. Vés a saber on arribaran!

Les puntaires de l'Escola de la Dona a Rac1 amb la Marina Rossell

Les tres puntaires de l'Escola de la Dona van acompanyar la Marina Rossell el dia 23 de desembre al Palau de la Música en el programa "El món a Rac 1". Podreu sentir la veu de la Marina Rossell, el so dels boixets i la presentació afectuosa d'en Jordi Basté.

IMATGES D'UNA TARDA POÈTICA I MUSICAL AMB LA MARINA ROSSELL

Les alumnes del blog van organitzar l'acte: presentacions, material i audiovisuals.


Agraïm a les alumnes de puntes de coixí la deliciosa percussió que ens van oferir amb els boixets.

Les poetes Josefa Contijoch i Àngels Gregori van ser convidades d'honor a l'acte.

Al Teatre de la Cuina, ple de gom a gom, vam emocionar-nos amb la veu i les cançons de la Marina i amb la seva passejada poètica, vam cantar i vam viure una estona entranyable.