divendres, 29 de gener del 2010

Maria-Mercè Marçal recorda Salvat-Papasseit

SALVAT-PAPASSEIT


Del gran poeta Salvat-Papasseit, l''altra gran poeta - Maria Mercè Marçal- ressalta res facetes importants: La vital, la nacionalista i l'amorosa.
Destaca la vital pel seu entusiasme per tot el que l'envoltava malgrat la malaltia que el va dur a la mort als trenta anys, i haver patit altres adversitats. Quan escriu al seu amic J. M. López Picó, agraeix el do de poder obrir la finestra i veure el sol un altre dia: "Jo sento l'endemà com un meravella, promesa que m'han fet i que no em neguen mai".

A "Res no és mesquí" diu:
"... ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit".
I també:
"...Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament".
En la faceta amorosa diu en unes estrofes del poema "Dóna'm la mà":
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguint amant.
"Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret."

LA CASA QUE VULL


En Lluís Llach va musicar aquests versos de Salvat-Papasseit en una època en què se sentia especialment atret per textos dels nostres poetes. En el mateix àlbum "I si canto trist..." editat als anys setanta, inclou un poema de Màrius Torres, un altre autor mort també en plena joventut. Confessa en Llach que, quan s'estava fent una casa a l'Empordà que li permetia gaudir d'una vista de la plana, va llegir els versos i s'hi va sentir identificat. El ritme i l'originalitat instrumental transmeten una alegria i una vitalitat molt adients a l'esperit del poeta.

Francina Gili: Text i vídeo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada