AUTOEDICIÓ DE LLIBRES ARRAN DELS BLOCS

Durant aquestes darreres setmanes l’activitat de la gent blogaire és intensa. Després d’haver recordat i homenatjat la Nova Cançó, la Maria-Mercè Marçal i les seves mares literàries. Després d’haver-nos enriquit amb el recital de la Marina Rossell, la conferència d’en Jordi Giró, la de la Josefa Contijoch, l’exposició de “Textura de poemes” de la Maria-Mercè Marçal (assignatures de teixits, puntes i brodats, il·lustració, català.blocs i tallers de lectura i escriptura).

I, després d’haver abocat les impressions, les informacions i els pensaments als blocs mitjançant imatges (Picassa amb l’Eva salas), vídeos (Movie Maker), baixada de música (Goear), i, sobretot, la paraula; ara fem el procés invers.

Cada alumna està editant una trentena de llibres, en què queden reflectides les impressions dels blocs del curs. Hem passat del treball col·laboratiu a la xarxa-internet, a la tasca artesana de l’autoedició (que ens ha ensenyat el professor d’il·lustració Ignasi Blanch).

El resultat de tot plegat el podrem veure a la Festa blogaire que es farà el dia 15 de juny a les 16h a l’Escola de la Dona.

ESMORZAR POÈTIC A VIL·LA JOANA

Dia: divendres, 4 de juny

Hora: 9.15h al vestíbul de l'Escola de la Dona - Francesca Bonnemaison

Aquest any, a més de les lectures poètiques per part d'alumnes, la rapsoda Anna Maluquer ens oferirà un recital pels llocs verdaguerians de l'entorn de Vil·la Joana.

Us hi esperem!

LES NOSTRES MARES

LES NOSTRES MARES

Fóra precís que una mà destra
de l’oblit rescatés vostres noms.
De la mà de Marçal vostra lletra
retrobà el camí del record.

De Salvà escoltem sons de terra,

dignes mots, homenatges rurals.

Ferma veu de noble llinatge

que el gresol va vestir i adornar.

---

Gran Clementina, geni de casa,

mare perfecta, cantant la llar.
Rebel passiva, dolça, amorosa,
discreta somriu i va somiant.

---

Ofegada en un mar d'impossibles,
Rosa Leveroni, llum singular.
Sempre remant contra llevantada,
barca perduda en la tempestat.

Rodoreda, Roig, Caterina,

tantes dones que ahir vau lluitar;

ignorant-ho arribeu a ser mares,
llavors dúieu que ja han germinat.

Nostres poemes, tendres niuades,
lletra ixent, aprenent a volar.

Poesia de Francina Gili

Mare

Mare

Petit homenatge a les "mares literàries" de la Maria Mercè Marçal.


Dolç estel que des de el cel em guies
en les fosques nits del meu destí,
quan la meva nau sola navega
en els plors amargs d'un mar sens fi.
I ets el vent suau que infla les veles
i ets l'esperança,
ets el consol,
ets aquella mare
que una filla vol.

Maria Aguadé

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada

A Maria-Mercè Marçal
In memoriam


Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,
diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.
Suspesa com una àliga entre tebis corrents
amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.

Però jo no trobo les tardors benignes
quan haig de dir-te adéu des de la meva,
trencada primavera de cançons.
I mai no podré dir ponent dolcíssim
si começo a enyorar el teu migdia.
Adéu, veu enrosada, esguard encès.

Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!
I a les nítides ones del teu cor desbocat
que sempre es va triar les ribes i la llera,
el solell i l'obaga per al desglaç del cant.
(Arietta II)



Senyal de perill

Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d'un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d'una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor selvatge
i estranys senyors servim -ja ho escriví Ausiàs March:
l'amor, el clar país, una cançó d'alosa...
Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.
Tisores de mots tallen les heures de l'oblit
que encerclen una llengua, un bosc amenaçat
o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.
(Arietta)

Laura Trovò

Mares literàries de Maria-Mercè Marçal

A LA LLENGUA PÀTRIA

Salut, oh llengua rica d’harmonies
que en la maror has sortejat l’escull
del desafecte greu. Beneita sies,
llengua d l’alt En Jaume i Ramon Llull!

Entre els lleials que no et volgueren morta
ni menyspreada m’he pogut comptar;
som de l’estol que mai per mai comporta
la cendra ofegadora dins ta llar.

Princesa de florides primaveres
en castell que no es dóna a l’enderroc!
Mercès, oh llengua pàtria, que em volgueres
al teu servei humil de ventafoc.

Desitjar salut a la “nostra llengua” és quelcom que en aquests moments és molt necessari. Per a complir aquest desig el millor que podem fer és saber-la defensar i això podem aconseguir-ho si prèviament aprenem a conèixer-la, i estimar-la.

Si sabéssim reconèixer la seva gran riquesa amb les seves harmonies, sabríem superar tots els esculls i antipaties de les persones que no l’estimen. Preciós el reconeixement i categoria que li dóna la M. Antònia, per haver sigut la llengua de dues persones tan importants per a la nostra història i a la vegada tan lligats a l’illa de l’autora, com són en Jaume I i Ramon Llull.

Voldria que sempre la meva/nostra lleialtat fos present i cap cendra pogués ofegar-la.

La força de la nostra llengua l’ha fet que pogués gaudir de florides primaveres i malgrat que no ha faltat qui ha pensat i creu encara ara, que ha estat i és previsible la seva desaparició, l’estimació de totes les persones que al llarg dels segles l’ha parlat, llegit i estimat, ha construït aquest castell inextingible del que nosaltres ens cal ser-ne fervents guardians i així poder continuar la gran tasca dels nostres avantpassats.

Qui perd la LLENGUA per la IDENTITAT!!!

Maria Dolors Figueres

FENT MEMÒRIA DE POEMES DE MARIA-MERCÈ MARÇAL

FENT MEMÒRIA DE POEMES DE MARIA-MERCÈ MARÇAL

Avui vint-i-tres d’abril

he mirat per la finestra.

He vist llibres, roses,

alegria, pressa, tristor...

Feia molt que la meva finestra

no em demanava que la deixés oberta.

Avui ho ha fet i juntes hem gaudit

una bona estona del “mirador”.

He decidit sortir al carrer

(a ella l’he deixada ben oberta)

i regalar-me una passejada

entre la gent, els llibres i les flors.

El sol ho il·luminava tot

amb una pinzellada de color

i fins i tot, la fredor de la teva ànima,

per uns instants,

ha gaudit de la seva escalfor.

Jossie Casanovas

SANT JORDI EN VINT- I - U

Avui, vint-i-u d’abril, en llevar-me, he mirat per la finestra:
el sol s’alçava rialler pel mig del brancatge d’un vell plataner,
res més anunciava novetats en el quefer habitual.
Tot ha canviat quan, dues fades han entrar a la classe
amb la seva vareta màgica florida
obsequiant-nos amb una rosa i un poema.

Gràcies, Carme i Maria,
per haver transcendit el rutinari pas del temps
amb el vostre delicat regal.

Maria Dolors Figueres

AVUI

Avui, vint-i-cinc d'abril,
he passejat vora el mar:
grans onades s'han alçat
amb activitat febril.

Sóc una més entre mil,
famolencs de brisa i sol.

M'agrada observar els pardals
quan picotegen la sorra
valents entre cossos, roques,
tovalloles i tendals.

Qui pogués amb ells volar,
avui vint-i-cinc d'abril.

Carme Juan

Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal

POEMA DEL LLIBRE BRUIXA DE DOL

Interludi romàntic

Realitzat per Maria Teresa Alonso

I APRENC A DIR QUE NO. Montserrat Abelló i Soler

T'he estimat
amb massa
paraules


Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.

I APRENC A DIR QUE NO Montserrat Abelló i Soler

Amollo en la nit

la veu amarga o

la veu esperançada.

I aprenc a dir que NO.

Que ja no és temps de plorar

ni de lamentar-se, ni tampoc

el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que NO.

I APRENC A DIR QUE NO. Montserrat Abelló i Soler

No coneixia el poema que Dolors Cerdanya ha penjat al seu bloc. És un poema petit, però convincent. M'han agradat les seves reflexions sobre el poema. Estic totalment d'acord amb ella que per desenvolupar el nostre creixement personal, hem d'apendre quan és el moment d'un NO. És l'única manera de formar una personalitat pròpia i en el fons, buscar el nostre camí i la nostra felicitat.
Quan vaig llegir el comentari de la Dolors, pensava amb la Maria-Mercè Marçal. De molt jove va veure clar que calien NO's, si volia viure la seva vida. Segurament no li va ser fàcil anar en contra les normes establertes. L'ambient social d'aquella època, els costums i tradicions anaven en una altra direcció. Però seguint el seu camí ens ha pogut deixar aquest valuós testimoni del seu talent.
Va morir massa jove, però ens ha deixat una immensa riquesa literària.

Corry Kaslander

EXPOSICIÓ DE MARIA-MERCÈ MARÇAL : Textura de poemes, sentiments versionats.

De l'1 al 15 de maig exposició al vestíbul de la Bonnemaison

Maria-Mercè Marçal

“Textura de poemes, sentiments versionats”

Alumnes d’il·lustració, tapís, puntes i brodats: Interpretació lliure amb tècniques mixtes.

Alumnes dels tallers de lectura i escriptura i de català.blogs: Comentaris personals dels poemes.


Dimarts, 4 de maig a les 4.30 farem una passejada per l'exposició. Ens hi acompanyaran la Maribel Cárdenas (Cap de Servei),, la Fina Birulés, la Josefa Contijoch, la Glòria Judal (rapsoda), i alumnes d'arts aplicades i de literatura que han participat en l'exposició. Us hi esperem!

Escola de la Dona, maig de 2010