LES MARES LITERÀRIES DE MARIA MERCÈ MARÇAL

En els primers passos, la poesia de Maria Mercè Marçal va seguir les petjades de “pares literaris”: Ausiàs March, Lorca, Budelaire, Brossa, Salvat Papasseit, Màrius Torres i Espriu, entre altres…

Però ella i més dones escriptores, van sentir l’orfenesa de les “mares literàries” i les buscà i ens en deixà una llarga llista, a les quals, treballant el llibre “Sota el signe del drac” descobrim, coneixem i gaudim. Anna Akhmàtova, Maria Tsvetàieva, Safo, Mercè Rodoreda, Clamentina Arderiu, Caterina Albert, Sylvia Plath Djuna Barnes, Renée Vivien, Anna Dodas, Rosa Leveroni, Maria Antonia Salvà.
En la conferència sobre Maria Mercè Marçal, Josefa Contijoch ens explicà aspectes de la vida de MMM. Un de molt important és el treball intens que va dur a terme en la recerca de la genealogia femenina. Des de l’època medieval hi ha hagut dones literàries, però la història que ens ha estat transmesa va coixa, per inexacta i per oblits injustos. Podem dir que MMM, ha estat un puntal molt ferm en aquesta tasca de redreçar la història i resituar en el seu lloc a les escriptores en la literatura. No ha estat l’única junt a ella i ha hagut altres dones però l’empenta i dedicació d’ella ha estat important.
Les assistents volíem saber com era MMM i la ponent ens explicà que tenia una capacitat de treball i concentració molt gran, excepcional i una valentia i tossuderia creadora remarcable.
Va viure i assumir la maternitat en solitari i no era pas fàcil quan ella s’ho va plantejar i viure…
Si no s'hagués mort tan jove fins on hauria arribat l’empenta creadora de MMM en la búsqueda i recerca de les nostres mares literàries? Quants aspectes més d’altres camps van quedar-li per petjar?
De moment tenim un camí iniciat i feina a fer per a conèixer i gaudir…

M. Cinta Amenós

Escola de la Dona, 17 de març de 2010

FORAVILERS

Maria-Mercè Marçal

Veu: Lídia Pujol
Piano: Dani Espasa.
Contrabaix: Miquel Angel Cordero.
Música: Ramon Muntaner.
Arranjament: Lídia Pujol i Dani Espasa.

Realització M. Carme Juan

Foravilers

Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,
amic, encara!

CORRANDES DE LLUNA

Maria-Mercè Marçal

Realització Magda Simon

"Corrandes de lluna" de Maria-Mercè Marçal

Veu: Txiki Berraondo i Anna Subirana.
Shaker: Anna Subirana

Corrandes de lluna
Ai,quina ufana de lluna
Amic sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l'aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una!
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja
l'amor cantaria
l'amor boja.
Més ai, si ve blanca,
rodona i blanca
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Set llunes ulleroses
i una set agra
sota les set taronges
de l'amor clara;
de l'amor clara, sí,
de l'amor clara,
set llunes ulleroses
i una set agra.

"Cançó de la bruixa cremada" Tres vídeos

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

Maria-Mercè Marçal Maria del Mar Bonet

Realitzat per Roser Baratta i Enric Viñas

Realitzat per Francina Gili

Realitzat per M. Dolors Cerdanya

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.

El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa a trenc de dia
com una ombra al camí ral.

Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.

De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquests de la vila
que la son els has robat.

Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem el foc.
Cap fadrí darrera cendra
perdrà els passos ni la sort.

Bruixa, plou sobre la vila,
ja sols resta el teu vestit,
a pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.

Sóc culpable

Maria-Mercè Marçal

Realitzat per la Jossie Casanovas

Veu: Guillermina Motta.
Piano: Enric Colomer.
Música: Enric Colomer i Guillermina Motta.

Sóc culpable

M’ets present com un déu, com un diable.
Avui t’he vist de cap a peus vermell.
He assassinat l’aranya del castell
i a les mans duc la copa: sóc culpable.

Culpable a mitjanit i al tomb del dia
quan l’herba lliga amb foc, per al festí,
el llac i el cel on l’astre fa camí.
L’aigua m’acull amb braços de follia.

S’obren de cop portes i finestral.
Avui l’amor té gust de ventolera
i em fa plaer l’estella i la destral.

Veig papallones i les deixo enrera.
Ullpresa vinc a tu per l’espiral
del fum, amb vol de bruixa i amb granera.

Cançó del bes sense port

Realització: Francina Gili

Cançó del bes sense port
(Maria-Mercè Marçal, Maria Cinta)

Veu: Maria Cinta
Piano i programació: Josep Mas ”Kitflus”
Música: Maria Cinta

Cançó del bes sense port

L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

CANÇÓ DE PLUJA Maria-Mercè Marçal

Realitzat per la Magda Simon

Cançó de la pluja

Veu: Túrnez.
Guitarra acústica: Sesé.
Violí, veus: Laia Rius.
Arpa: Josep Maria Ribelles.
Violoncel: Jordi Ruiz.

Túrnez i Sesé per cortesia de Picap.

Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes
ens mullarem demà.
Tot just la pluja alerti
el gall del campanar
pel clar de les gateres
s’esquitllaran els gats
i sortirem nosaltres
per la porta més gran.
Gallarets de bugada
fugiran dels terrats.
Cargols i cargolines
ens acompanyaran.
Traurem les katiusques
i un paraigua espatllat
i capa amb caperutxa
malgirbada amb un sac
i les ganes de córrer
i un delit prou estrany.
A cada toll que hi hagi
espernegarem tant
que escatxigarem tots els
mussols del veïnat.
Espolsarem les plantes
dels horts i dels ravals
i els arbres de la plaça
i les flors del solà,
i pararem la galta
per rebre-hi el ruixat.
Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Si estevenet venia
amb l’agulló torçat
sabrem un sortilegi
que ens el farà ballar.
Balla que ballaria
avui i l’endemà,
fins que amb barret d’arestes
el sol haurà tornat
i haurà desat la pluja
al prestatge de dalt.

Josefa Contijoch parla de Maria-Mercè Marçal i de les seves mares literàries

“Les mares literàries de Maria-Mercè Marçal”

A càrrec de Josefa Contijoch.

http://www.escriptors.cat/autors/contijochj/

Poeta, escriptora i estudiosa de Maria-Mercè Marçal.

Organitza: Escola de la Dona.
Lloc: "Sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison"

Data: Dimecres 17 de març, a les 11h
Entrada lliure

Maria-Mercè Marçal justifica en la seva obra que és filla sense mare en el terreny cultural i de pensament. Tot i així, sempre hi ha hagut qui ha escrit per damunt de tot i de tothom. També hi ha qui ha mort sense poder parlar, invisibles a la societat del seu temps. Totes plegades sense mares amb qui emmirallar-se, perquè com afirmava Marçal: “no hi ha genealogia femenina de la cultura”.

Un dels temes essencials dels textos que estem llegint durant aquest curs és la reivindicació de la necessitat de construir una genealogia pròpiament femenina, ja que la cultura universal és gairebé masculina i només hi consten alguns noms de dones i sempre d’una en una, sense aparent relació entre unes i altres.

Maria-Mercè Marçal no es va cansar de buscar mares i germanes simbòliques al llarg de la seva carrera literària: Clementina Arderiu, Maria Aurèlia Capmany, Anna Dodas, Rosa Leveroni, Montserrat Roig, Maria Antònia salvà, Helena Valentí, Isabel de Villena, Anna Akhmàtova, Ingeborg Bachmann, Djuna Barnes, Simone de Beauvoir, Colette, Leonor Fini, Luce Irigaray, Luisa Muraro, Adrienne Rich, Marina Tsvetàieva, Renée Vivien, Virginia Woolf i Marguerite Yourcenar. I és que Marçal reconexia que era feta de molts textos, moltes obres i moltes mares, amb les quals va dialogar i va aprendre, a fi de trobar el llinatge femení.

A les classes anem treballant aquestes autores, d’una en una, com deia Marçal. Intentem establir-hi vincles, tant entre elles com amb la poeta d’Ivars d’Urgell. Però ens serà d’un gran ajut que una estudiosa de la genealogia femenina de la cultura ens ofereixi una visió global i estructurada d’aquest devessall de poetes, escriptores i pensadores.


Josefa Contijoch en la trobada anual "Esmorzar poètic a Vil·la Joana" que organitza l'Escola de la Dona. Juny de 2009

Josefa Contijoch al Teatre de la Cuina. Homenatge que va rebre en el recital de Marina Rossell que l'Escola va organitzar el desembre de 2009.

Vuit de març
Maria-Mercè Marçal

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.