diumenge, 21 de febrer del 2010

Mares literàries i personatges que ens descobreix Maria-Mercè Marçal

A mesura que m'acosto als escrits de Maria-Mercè Marçal: a la poesia, a les cançons que l'han embellit encara més, als seus textos plens de saviesa, i tinc present les converses que hem compartit a la classe i el escrits de les companyes..., cada vegada m'hi acosto amb més de respecte i em sembla banal tot el que jo pugui opinar, afegir o comparar.
Crec que l'entenc, més ben dit, la sento. La comprenc i em sento compresa per ella, en els seus escrits, en els seus cops de rebel·lia, i admiro la suavitat culta amb què escriu les frases més dures.
En el seu escrit sobre les fúries, tota una lliçó de mitologia, MMM treu a la llum moltes poetes i escriptores que ja les havien interpretat anteriorment, reconeixent-les i anomenant-les pel seu nom. N'he arribat a comptar fins a 15, en llengua catalana, i 13, d'altres llengües i països que també formen part de la nostra cultura occidental, que encara que no totes són mediterrànies, sí que han begut de les mateixes fonts que les nostres poetes.
En aquest anar i venir de MMM en el text que comento, movent-se amb tanta facilitat pels segles i pels territoris, reconec l'anar i venir de tantes dones, en la feina quotidiana, per fer possible la vida, el benestar i la bellesa. Aquesta feina ens agermana.

Ernestina Ródenas

M. Mercè Marçal afirmava que no hi havia genealogia femenina de la cultura i que era necessari construir-la i recuperar el temps perdut revisitant els textos de les escriptores que ens han precedit: “Fer les preguntes adients al passat ens ha de permetre dotar-nos de mares simbòliques”. Estudiosa de la literatura femenina catalana es preocupà en divulgar-la a fi de que fos valorada. Així mateix altres escriptores d’arreu foren àmpliament revisades per tal de trobar el tan cercat llinatge femení, l’eix vertebrador que donés sentit a la ira continguda pels anys de silenci.

Francina Gili

Mares i pares de Maria-Mercè Marçal als blocs de l'assignatura

Als diversos blocs de l'assignatura podreu trobar informació sobre mares i pares de la literatura de Maria-Mercè Marçal: Maria Aguadé, Papasseit i Jacques Derrida; M. Teresa Alonso, Rosa Leveroni i les mitològiques Fúries; M. Cinta Amenós, Anna Dodas; Roser Baratta, la mítica Medusa; Montse Capellas, Anna Akmàtova; Jossie casanovas, Luisa Muraro; M. Dolors Cerdanya, Adrienne Rich; M. Carme Codorniu, M. Antònia Salvà; M. Dolors Figueres, Isabel de Villena i les mítiques fades i bruixes; Francina Gili i Carme Lacasa, Simone de Beauvoir; Francina Gili i Laura Trovò, Clementina Arderiu; M. Carme Juan, Anna Akmàtova, Blake i Colette; Corry Kaslander, la Magdalena llegint un llibre; Rafaela Pujol, Blake, Montserrat Roig; Raimunda Pàmpols, M. Antònia Salvà, la dona de Lot, Wislawa Szymborska i Anna Akmàtova; Magda Simon, Wislawa Szymborska i Isabel de Villena; Laura Trovò, Verònica Franco; Alba Vilamala, Montserrat Roig; Enric Viñas, Ausiàs March i Wislawa Szymborska.






La lluna de porcellana
Maria-Mercè Marçal. Música i interpretació: Toti Soler

La lluna de porcellana

Perquè avui feia el seu ple
la lluna se’ns posa a taula.
Quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!
En acabat de sopar
l’amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sort
la color se’ns trasmudava.
Al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
Al tercer se’ns va trencar

la lluna de porcellana


diumenge, 14 de febrer del 2010

Maria-Mercè Marçal - Frida Kalho

Maria-Mercè Marçal va escriure un poema basat en una de les pintures de Frida Kalho. Arran de conèixer la capbussada que fem en el món literari de la Maria-Mercè Marçal, des de l'assignatura "Pàgines web amb Dreamweare" s'han posat en contacte amb nosaltres per a compartir una pàgina web que van fer sobre Frida Kalho, en què es mostra la pintura a què al·ludeix la poeta d'Ivars. A continuació podreu veure la pintura en què es basa el poema i sentir-lo cantat per la Mercè Serramalera. Podeu consultar aquesta pàgina web de l'Escola de la Dona per conèixer l'obra i la vida de frida Kalho:

http://www.e-dona.cat/frida/index.html



Frida Maria-Mercè Marçal. Cantada per Mercè Serramalera




Frida

Sobre una pintura de Frida Kahlo

Tinc dins del cap un cap d’home,

―matriu sense camí!

Donar-lo a llum em mata,

servar-lo em fa morir.

No és cap home, és un nen,

clavat com una dent.

Si no neix em devora per dins,

si neix m’esbotza el crani i el cervell.

Enmig del seu front un ull

em vigila glaçat

perquè cap culpa no m’exiliï

d’aquest vell paradís.


Maria-Mercè Marçal



dissabte, 13 de febrer del 2010

M. MERCÈ MARÇAL I LA MITOLOGIA

Els mites representen un intent per fer comprensible l’univers en termes humans i explicar l’origen del món. Impregnaven la vida quotidiana de l’antiga Grècia que usava la mitologia per explicar fenòmens naturals i diferències culturals. Aquests fets introduïen històries fantàstiques protagonitzades per déus i herois. Dels antics mites n’han quedat personatges arquetípics, i els temes clàssics han inspirat abundant material en la poesia, en les arts plàstiques, i en la música.
No és estrany que M. Mercè Marçal se sentís atreta pel tema mitològic, considerant la rica fantasia que desprèn la seva obra. El coneixement que tenia dels poetes clàssics li va permetre abordar en la seva lírica aquests assumptes, portant-los al seu terreny. I també en aquest sentit, quan analitza l’obra literària d’altres dones en el seu llibre de proses SOTA EL SIGNE DEL DRAC, invoca la paraula fúria, fent esment a les terrorífiques Fúries de la mitologia. Moltes d'aquestes escriptores, com Mercé Rodoreda, Caterina Albert, Anna Dodas,o Emily Dickinson, bolquen en els seus treballs una duresa i una violència deliberada, com a venjança per l'esforç que els ha suposat dedicar-se a la feina d'escriure per la seva condició de dones.
----
Diu Anna Dodas en el seu llibre pòstum, El volcà:
----
Saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig
què xucla la blanca
flor, per crèixer tan fràgil
si no és el foc?
i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro.
----
LES FÚRIES
----
Els romans les anomenaven les Fúries i els grecs les Erínies per adular-les. Són les personificacions femenines de la justícia i de la venjança. Se les considera filles de la Nit. De número indeterminat, Virgili en va fixar tres: Alecto (incesant), Megera (despit), i Tisífone (assassinat venjatiu). Alades i amb ulls flamejants, amb llargs cabells barrejats amb serps, perseguien a qui tenia massa poder, castigaven cegament a qui transgredia el que estava establert cometent crims contra les lleis naturals. Un exemple d'aquesta venjança fou el càstig que caigué sobre Orestes com a assassí de la seva pròpia mare.

Francina Gili

El bloc de la Raimunda Pàmpols relaciona "La dona de Lot" amb Maria-Mercè Marçal




La dona de Lot

El bloc de la M. Carme Juan ens acosta a Anna Akhmàtova i a William Blake

Poemes d'Anna Akhmàtova (1889-1966)

William Blake (1757-1827)


...
Com a poeta, contraposa innocència i experiència, estats oposats de l'ànima humana, fins que arriba a la conclusió que la verdadera innocència resulta impossible sense l'experiència, transformada per la força creativa.

M. Carme Juan
"Algun dia, sense presses, tornaré a la cita amb els dos-cents-cinquanta-cinc poemes de la Maria-Mercè Marçal: algun dia, quan no em facin l'encàrrec d'un article just abans d'anar-me'n a Creta, i en començar l'atrafegat mes d'abril, el temps de la collita, per als escriptors"

M. Àngels Anglada


ALGUN DIA

ALGUN DIA. Què farem algun dia? Potser allò que tenim tantes ganes de fer i que el temps o qualsevol altra causa ens ho impedeix? Us proposem de fer una ullada als blocs de la classe, hi descobrireu un reguitzell de propostes sobre què podríeu fer algun dia.

Fregall d'espart.


Drap de la pols, escombra, espolsadors,
Plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
Sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
I sabó de pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell i picamatalassos,
Esponja, pala de plegar escombraries,
Gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria - Mercè Marçal. "Cau de llunes."

Enviat per Gina Porta